arreplegat per Katerine Espinosa Montoya
Plena d'il·lusió vas unir la teua vida
a qui et va fer sentir dona i divina
van passar els anys i alguna cosa va canviar
el respecte ja no existia.
com titella sense cordes, al seu ritme et movia
el teu pecat ser bella, o tan sols ser tu mateixa
la teua voluntat anul·lada
i la bufetada més dura, no va ser la que assenyalà la teua cara
sinó aquella, que et va fer pensar en perdre la vida
Allunya't de la seva companyia, crida, crida per tu mateixa
algú et sent, algú t'escolta
no estàs sola amiga meua,
passaràs moments durs, decidiràs que faràs al teu dia a dia
però qualsevol cosa
és millor que aquesta tortura.
Ets dona, ets com ets, i mira endavant amb valentia
i el temps passarà, i seràs feliç de nou
i encara que hi haurà cicatrius, que persistiran
oblidaràs els temors, deixaràs d'estar sotmesa
seràs lliure, per a tot
fins i tot
per refer la teua vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario