Laura Vaillo Bailén
Des que una xiqueta naix li són inculcats una sèrie d'hàbits i quefers que condicionaran la resta de la seua vida. Per exemple, una xiqueta ja sap quines seran les joguines que passaran per la seua vida. Els mateixos que van passar per altres xiquetes generació rera generació. No varien molt, tots estan orientats a tasques maternals o de la llar.
Si anem a la secció de xiquetes d'una botiga de joguets i recorrem els seus estants trobem bebés, carrets i cuines. Són eixos joguets els que han de cridar-te l'atenció quan naixes si no, seràs considerada “una xiqueta molt rareta”.
Quan encara no has complit un any d'edat els teus primers regals són un bebé que caga i menja al qual tu, com una bona mamà, has de saber canviar-li els bolquers i donar-li el biberó. Si quan ja tens un poc de coneixement t'adones que a tu el que vertaderament t'abellix trencar, pintar o ficar-te a la boca és un cotxe de bombers has de saber, bonica senyoreta, que no és el més apropiat per a una persona com tu. Eres una xiqueta.
Després que mamà i papà hagen aconseguit fer que t'agraden eixos joguets femenins, arriba la teua primera nina a qui no has de canviar bolquers. És Barbie, Nancy o qualsevol altra. Ara arriba el segon pas. És el moment de canviar el teu esteriotip de persona i emmotlar-ho al d'esta nina. És fineta, amb un gran pit i sense cap imperfecció. Té un nuvi que fa una infinitat d'activitats i la seua única tasca diària és pentinar-se el cabell.
Si estes joguines esmentades no són del teu grat, pots demanar-li a mamà quelcom diferent. Una pel·lícula. Tens poc on triar: La sireneta, La Ventafocs, La bella dorment, etc. En totes elles la princesa té com a fi en la vida buscar un home que la servici de pobre i la porte a un castell on només haja d'ocupar-se de mantindre tot net per a ell.
Arribat este punt ja tens un tipus de vida fixat i al teu gust. Saps canviar bolquers i donar de menjar als xiquets, vols ser alta i prima i l'única cosa que vols de la vida és que et porte un home amb diners que et compre tot el que li demanes. Eres una xiqueta.
I açò passa actualment, en el segle XXI senyors. La xiqueta en rosa i el xiquet en blau. Si volem que les dones canvien els seus hàbits hem de començar des de baix, des que naixen. Que la xiqueta des que té raó de ser puga triar amb qui jugar i no privar-les de l'esmentada elecció. Nosaltres som els causants que les dones s'encarreguen de netejar i cuinar i no d'altres mil accions que som capaços de realitzar. És moment de canviar esta antiquíssima tradició d'endossar uns objectes, uns colors i uns pensaments a un sexe determinat. Potenciem el que cada dona trie el seu camí i la seua finalitat en la vida i evitem que ens ho inculquen ja des de ben xicotetes. Som xiquetes però amb criteri.
Si anem a la secció de xiquetes d'una botiga de joguets i recorrem els seus estants trobem bebés, carrets i cuines. Són eixos joguets els que han de cridar-te l'atenció quan naixes si no, seràs considerada “una xiqueta molt rareta”.
Quan encara no has complit un any d'edat els teus primers regals són un bebé que caga i menja al qual tu, com una bona mamà, has de saber canviar-li els bolquers i donar-li el biberó. Si quan ja tens un poc de coneixement t'adones que a tu el que vertaderament t'abellix trencar, pintar o ficar-te a la boca és un cotxe de bombers has de saber, bonica senyoreta, que no és el més apropiat per a una persona com tu. Eres una xiqueta.
Després que mamà i papà hagen aconseguit fer que t'agraden eixos joguets femenins, arriba la teua primera nina a qui no has de canviar bolquers. És Barbie, Nancy o qualsevol altra. Ara arriba el segon pas. És el moment de canviar el teu esteriotip de persona i emmotlar-ho al d'esta nina. És fineta, amb un gran pit i sense cap imperfecció. Té un nuvi que fa una infinitat d'activitats i la seua única tasca diària és pentinar-se el cabell.
Si estes joguines esmentades no són del teu grat, pots demanar-li a mamà quelcom diferent. Una pel·lícula. Tens poc on triar: La sireneta, La Ventafocs, La bella dorment, etc. En totes elles la princesa té com a fi en la vida buscar un home que la servici de pobre i la porte a un castell on només haja d'ocupar-se de mantindre tot net per a ell.
Arribat este punt ja tens un tipus de vida fixat i al teu gust. Saps canviar bolquers i donar de menjar als xiquets, vols ser alta i prima i l'única cosa que vols de la vida és que et porte un home amb diners que et compre tot el que li demanes. Eres una xiqueta.
I açò passa actualment, en el segle XXI senyors. La xiqueta en rosa i el xiquet en blau. Si volem que les dones canvien els seus hàbits hem de començar des de baix, des que naixen. Que la xiqueta des que té raó de ser puga triar amb qui jugar i no privar-les de l'esmentada elecció. Nosaltres som els causants que les dones s'encarreguen de netejar i cuinar i no d'altres mil accions que som capaços de realitzar. És moment de canviar esta antiquíssima tradició d'endossar uns objectes, uns colors i uns pensaments a un sexe determinat. Potenciem el que cada dona trie el seu camí i la seua finalitat en la vida i evitem que ens ho inculquen ja des de ben xicotetes. Som xiquetes però amb criteri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario