Aperitiu: un poema de Gioconda Belli

Gioconda Belli és una poetessa nicaragüense, una dona que es planta contra el seu destí.


De res em penedisc
(traducció pròpia)

Des de la dona que sóc,
de vegades em pose a contemplar
Aquelles que vaig poder haver sigut;
les dones primoroses,
feineres, bones esposes,
model de virtuts,
que desitjara ma mare.
No sé perquè la vida sencera he passat
rebelant-me contra elles.
odie les seves amenaces en el meu cos.
La culpa que les seues vides impecables,
per estrany malefici,
m'inspiren.
Renegue dels seus bons oficis;
de les ploreres d'amagat de l'espòs,
del pudor de la seua nuesa,
sota la planxada i emmidonada roba interior.
Aquestes dones, tanmateix,
em miren des de l'interior dels espills,
alcen el seu dit acusador
i, de vegades, cedisc a les seues mirades de retret
i vull guanyar-me l'acceptació universal,
ser la “nena bona”, la “dona decent”
la Gioconda irreprotxable.
Traure'm un deu en conducta
amb el partit, l'Estat, les amistats,
la meua família, els meus fills i tota la resta d'éssers
que poblen abundants aquest món nostre.
En aquesta contradicció inevitable
entre el que degué haver estat i el que és,
he lliurat nombroses batalles mortals,
batalles a mossos d'elles contra mi
-elles habitant en mi volent ser jo mateixa-
transgredint materns manaments,
esgarre adolorida i a trompicons
les dones internes
que, des de la infantesa, em retorcen els ulls
perquè no cap en el motlle perfecte dels seus somnis
perquè m'atrevisc a ser aquesta boja, fal·lible, tendra i valenta
que s'enamora com ànima en pena
de causes justes, homes formosos ,
i mots juganers.
Perquè d'adulta, em vaig atrevir a viure la infantesa vedada
i vaig fer l'amor sobre escriptoris
-en hores d'oficina-
i vaig trencar lligams inviolables
i em vaig atrevir a gojar
el cos sa i sinuós
amb què els gens de tots els meus avantpassats
em van dotar.
No culpe ningú. Mes aviat els agraisc els dons.
No em penedisc de res, com va dir l'Edith Piaf.
Però als pous foscos on m'afone,
quan, als matins, només obrir els ulls,
sent les llàgrimes pujant;
veig eixes altres dones esperant en el vestíbul
mostrant condemnes contra la felicitat.
Impertèrrites nenes bones em circumden
i dansen les seues cançonetes infantils contra mi
contra aquesta dona
feta i dreta,
plena.
Aquesta dona de pits en pit
i amples malucs
que, per ma mare i contra ella,

m'agrada ser.