Hi havia una vegada, en un país molt llunyà…

Marina Maldonado López

Que meravellosos són els contes infantils!, veritat? Sí, sí, eixos de tota la vida. Sí, sí, eixos que ens llegien quan érem xiquets… “Meravellosos”. Que bonica Blancaneus, tan innocent, tan … immersa en una societat masclista. La pobra feia de criada de set homenets, ni més ni menys. Quina bogeria!, eixe era el seu paper al conte. Però clar, també hi havia una altra dona, més avançada en la maduresa, que envejava la bellesa de la jove Blancaneus, fins i tot va voler matar-la. Enveja, gelosia…Ai, la gelosia, eixe monstre d'ulls verds!. Quina llàstima la Bella Dorment, que es va punxar el dit (innocent també ella) i va caure en un profund somni, però…no us preocupeu! Que, per a variar, en aquest conte també hi havia “príncep” que desfera l'embruixament. Perquè ha sempre de salvar-nos un príncep? Mai ens podem salvar a soles? Mai podrem salvar-los a ells?

Probablement…haguera estat molt divertit que l'adorable iaia de la Caputxeta Roja matara al llop feroç, no?, en compte del flamant caçador. Vull una heroïna per als contes infantils ja!. La Ventafocs, eixa si que les passava malament, rodejada d'altres dones perverses, envejoses…unes “males pècores” eren eixes germanastres, que la tenien de criada; i els seus únics amics… els ratolins! Podria continuar enumerant contes d'aquest tipus, “tan bonics”, d'eixos que fan somiar a les xiquetes amb prínceps blaus que les salven. La dona dels contes sempre fa el paper de xica innocent, fràgil, sotmesa a les feines de la casa, que necessita ajuda per a enfrontar-se als seus problemes, tan sols com a ideal de bellesa... Per favor...! És que les dones d'aquests contes no tenen quimeres al cap o què?

Aquestes rondalles tenen el seu temps, però es continuen llegint, es continuen introduint falsos ideals en les ments, encara emmotlables, d'eixos xiquets. Aquests contes no ajuden molt a aconseguir el nostre objectiu, objectiu de dones i hòmens, d'hòmens i dones, objectiu que està tardant massa, i...encara guarde una petita esperança en pensar que potser els meus fills o filles tinguen l'oportunitat de viure en un món en què posseïsquen els mateixos drets i oportunitats tant si naixen xiquets com si naixen xiquetes.

Per això, i per a destruir les barreres que ens posa esta societat, per a defendre la igualtat de sexes, hem de començar “des de davall”, és a dir, des dels valors que els donem als fills. Els anys passen i encara continuen existint desigualtats sense peus ni cap: als salaris, a les oportunitats laborals, a les tasques de la casa… Ja està bé, no? Lluitem per una societat millor. Lluitem per una societat igualitària.