Noelia Tudela Villalba
Què difícil és ser dona! Passar-te el dia cuidant els teus fills, portant-los al col·legi, a les classes extraescolars, cuidant la casa o preparant el menjar, i tot açò per a ser una bona dona i per a tindre el teu marit content. El teu marit. Eixe que es dedica a treballar, si és que és veritat que ho fa, i que arriba a casa quan li dóna la gana, perquè ve del bar, de veure el futbol o, directament, de tirar-se una “partideta”, i que, quan arriba, a més, et recrimina si no has fregat els plats, si el sopar no està preparat o si la camisa per a demà no està doblegada, planxada i disposada per a demà no haver-hi de buscar-la i per descomptat, no molestar-se ell mateix a trobar-la.
Seriosament hem d'aguantar totes aquestes humiliacions? És què no són iguals que nosaltres? Fa ja anys que les dones, hem aconseguit evolucionar, i posar-nos en la posició que ens mereixem. Som tan capaces com ells de realitzar qualsevol tasca. Encara sort que hi ha dones fusteres, obreres, electricistes o arquitectes, que demostren el que vos dic. A més, si mirem el nostre govern ens n'adonem que presenten les ministres els càrrecs més destacats i significatius en la nostra societat. Prompte les dones governarem en tots els països.
Hui en dia, si anem a una universitat, la quantitat de dones que les ocupen superen per un gran nombre al nombre d'homes, però tot açò continua sent pel mateix, aconseguir la independència laboral que ens mereixem i un millor tracte social. No sé vosaltres, però jo em sent observada. Se'ns ratlla de putes si estem amb més d'un home o si algun home ens fa algun favor és perquè li hem fet nosaltres anteriorment un favor sexual. Som gerros! Damunt si una dona, vol ser com un home, li diuen homenot. Ni ells mateixos s'aclarixen del que busquen en nosaltres.
Per què no creuen els homes que som iguals? Perquè ens diferencia un aparell reproductor? Perquè si pensen que són necessaris, almenys per a mantindre l'espècie, això és cert, però no obligatòriament els necessitem a ells.
Seriosament hem d'aguantar totes aquestes humiliacions? És què no són iguals que nosaltres? Fa ja anys que les dones, hem aconseguit evolucionar, i posar-nos en la posició que ens mereixem. Som tan capaces com ells de realitzar qualsevol tasca. Encara sort que hi ha dones fusteres, obreres, electricistes o arquitectes, que demostren el que vos dic. A més, si mirem el nostre govern ens n'adonem que presenten les ministres els càrrecs més destacats i significatius en la nostra societat. Prompte les dones governarem en tots els països.
Hui en dia, si anem a una universitat, la quantitat de dones que les ocupen superen per un gran nombre al nombre d'homes, però tot açò continua sent pel mateix, aconseguir la independència laboral que ens mereixem i un millor tracte social. No sé vosaltres, però jo em sent observada. Se'ns ratlla de putes si estem amb més d'un home o si algun home ens fa algun favor és perquè li hem fet nosaltres anteriorment un favor sexual. Som gerros! Damunt si una dona, vol ser com un home, li diuen homenot. Ni ells mateixos s'aclarixen del que busquen en nosaltres.
Per què no creuen els homes que som iguals? Perquè ens diferencia un aparell reproductor? Perquè si pensen que són necessaris, almenys per a mantindre l'espècie, això és cert, però no obligatòriament els necessitem a ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario