Nascut un 8 de març

Edén Sagasta Díaz

De vegades em sent decebut, avergonyit i fins i tot culpable quan hi apareix cada vegada i per desgràcia més a menut, una altra víctima del maltracte masclista davant el meu televisor, una altra rosa que ha sigut arrancada d’eixe meravellós camp verd esperança que pot ser de vegades la vida. És aleshores quan comprenc, que en ocasions algunes dones guarden certa rancúnia cap als homes i ens dediquen una mirada complicada d'interpretar que barreja un odi, fundat en l'actuació d'algunes bèsties que diuen ser dels nostres, i una llàstima, fruit de la comprensió per part de les mateixes dones, que ens diu que en el fons elles comprenen que no tots som iguals. Igualtat, igualtat és allò pel qual la dona ha estat lluitant al llarg de segles i que poc a poc ha anant aconseguint. Al llarg del temps les dones han demostrat de sobra que davall de la seua bellesa, delicadesa i sensibilitat s'amagava un esperit tan lluitador com el dels homes preparat per a derribar totes les barreres que les allunyaven d'eixa igualtat que tant estranyaven. Dones conegudes com Clara Campoamor i altres no tan conegudes, però que habiten en el cor de molts de nosaltres, un lloc sols destinat a allò més important, com l'afecte d'una mare que després de la jornada laboral encara té forces per a fer les coses de casa i cuidar els seus fills.

Moltes coses han canviat sí, però moltes altres no. Encara en el camp laboral hi ha empresaris que prefereixen contractar un home abans de contractar una dona perquè suposen una pèrdua de diners quan es queden en estat i agafen la baixa per maternitat. Encara la justíca no fa res per evitar que moltes dones siguen maltractades per les seues parelles sentimentals, dones tancades en la presó de la seua por, soletat i incomprensió per part del món que lesenvolta. Dones que desconeixen on acudir a demanar ajuda, dones perdudes.

Almenys hi ha una cosa molt important que sí pense que ha canviat i és la mentalitat de la meua generació. A pesar d'alguns, pense que la majoria de gent de les noves generacions sí que accepta eixa igualtat entre homes i dones almenys pel que jo he pogut comprovar fins al moment. És veritat que som la generació de les guerres del petroli i de les crisis però, malgrat tot, nosaltres sí estem acceptant que homes i dones som tan diferents per fora com iguals per dintre. La dona d'avui no està restringida, és lliure com hauria d'haver sigut sempre, com qualsevol home ho és també. Es aleshores quan recorde el dia del meu naixement, el 8 de Març i recorde que nosaltres, els homes no seríem res sense les dones i que la vida és una bendició que sols elles poden donar-nos un motiu més que suficient per a respectar-les i tractar-les sempre com mereixen.