La prostitució a debat

Àngela Sànchez Fernàndez

La prostitució, encara avui, és un tema, molt polèmic. A ningú li agrada anar passejant pel carrer i trobar-se amb unes quantes xiquetes prostituint-se –dic xiquetes perquè la majoria d’elles no hi arriben als divuit anys-. Tots volem que aquestes xiques, es dediquen a alguna altra cosa, dóna el mateix a què siga, però no a anar exhibint-se pel centre de les ciutats.

Ara bé, tot el que he dit abans és veritat, però també és cert que nosaltres no sabem res de la seua vida. Si miren les notícies, els periòdics o ens informem una mica, trobarem que la major part de les prostitutes ho són perquè estàn obligades. Fa poc de temps, vaig llegir una història al•lucinant. Una dóna de Romania va donar tots els seus diners a uns homes que li asseguraven un bon treball a la terra de les facilitats: Espanya. Aquets homes aconsseguien que la dona vinguera al nostre país, li donaven una bona casa i un treball molt ben pagat. Quan aquesta dona va arribar a Espanya, es va encontrar amb una situació totalment diferent: una casa que compartia amb cinc xiques més, que com ella, hi havien caigut en la trampa i aquest magnífic treball va resultar ser la prostitució. Va estar en aquesta situació set anys de la seua vida. Set anys passant por i sense cap remei. Quan aquesta xica va signar el contrat del seu nou treball no va llegir la lletra petita, on deia que un 80% dels diners que guanyara pertanyien als seus “amos” i si no feia el que se li deia, assassinaven la seua família. És a dir, va vindre al nostre país per a guanyar diners honradament, per a poder tenir una vida millor, poder donar a la seua família més facilitats de les que ella hi havia tingut, i es va trobar amb l’infern.
Afortunadament, aquesta història té un final feliç: la dona va aconseguir escapar i va denunciar als seus “segrestradors”. Però la realitat és, que ací fora, als carrers de tot el món, hi ha víctimes com la xica d’aquesta història, obligades a prostituir-se dia tras dia, i mortes de por, perquè una petita metedura de pota, les pot convertir en cadàvers, o el que és pitjor per a elles: els cadàvers poden ser els seus éssers estimats.
Concloent, nosaltres no fem més que queixar-nos de què aquestes xiquetes sempre estan als carrers, però realment, elles tan sols volen la nostra ajuda. Però, ¿i nosaltres que podem fer per a remeiar aquesta situació? ¿Quantes dònes hi haurà obligades a prostituir-se al nostre país? ¿Què poden fer els polítics devant aquestes circumstàncies? Certament, estem parlant d’un tema molt complex, del qual malauradamente no podrem lliurar-nos en molt de temps.