Marina Parejo García
Els mitjans de comunicació transmeten estrictes ideals sobre la dona que, lamentablement, són acceptats per la nostra societat. Estos estereotips, transmesos per la televisió, exercixen una gran influència i creen valors socials sobre les persones ja que la televisió està molt present en les nostres vides. Els mitjans de publicitat han modificat com han volgut la imatge real de la dona per tal d'obtindre un nombre major de consumidors. Exemples d'açò són els anuncis de productes de neteja i de la llar, en els que se'ns mostra la típica ama de casa, dèbil, indefensa, dependent (d'un home, com no), delicada i sensible. No obstant, en els de begudes alcohòliques, se'ns mostra una dona guapa, prima, eternament jove, seductora, i… panoli. Una altra imatge de la dona utilitzada sovint és la de la dona addicta a la compra i que se sent totalment satisfeta amb això, utilitzada en els anuncis de centres comercials.
Les característiques que es difonen per la televisió, de la dona ideal, són per tant les d'una dona feliç, espontània, intel·ligent, respectable, desitjable, complaent, servicial, que no contradiu al que li diuen, etc. I quant al seu físic, ha de ser una dona guapa, prima, amb un cos perfecte, etc.
Desgraciadament, aquesta imatge de la dona ideal ha impactat sobre nombroses dones que ara no se senten satisfetes amb el seu cos ja que accepten la imatge que els mostren els mitjans de comunicació i intenten imitar-la. I és tanta la importància que li donen a aconseguir la imatge de la dona ideal que patixen una preocupant minva de la seua autoestima quan veuen les grans diferències entre elles i la imatge suposadament ideal de la dona. Esta insatisfacció pot portar a produir trastorns alimentaris causats per diferents factors com són els factors biològics, psicològics, familiars, i socials, alguns dels quals es combinen arribant a provocar l'anorèxia, la bulímia, etc.
Alguns hòmens, que no tots, admeten la imatge de la dona que mostra la televisió, creant les seues expectatives sobre com ha de ser la dona ideal, les quals provoquen la sensació d'engany que patixen en veure que les dones dels anuncis no són com les de la vida real. Per açò, alguns hòmens fan comentaris positius cap a les dones més pròximes a l'ideal i negatius a les més allunyades infonent així indirectament el seu ideal de la dona perfecta obtingut pels mitjans de comunicació. Esta patètica situació pot arribar a acréixer el masclisme en els hòmens que veuran la dona com un objecte de manera que en fomenten la poca valoració.
D'altra banda, els xiquets també es veuen influenciats per la imatge que es dóna de la dona en els anuncis publicitaris. Les xiquetes se sentiran en la necessitat d'aconseguir el model ideal de la dona perfecta que ens imposa la televisió, i d'altra banda, els xiquets prendran una imatge errònia de la realitat en un període crític de la seua vida, ja que és en la seua infància quan es consolida la seua personalitat, si els pares no els ensenyen a diferenciar la falsedat de la veritat que ens mostra la televisió.
Per tot açò, la dona ha de ser forta, i segura de si mateixa, rebel·lant-se contra estos estereotips sense permetre que els mitjans de comunicació disminuïsquen la seua autoestima, estant satisfeta del que és i sense experimentar la necessitat de complir els ideals d'una dona falsament perfecta.
Les característiques que es difonen per la televisió, de la dona ideal, són per tant les d'una dona feliç, espontània, intel·ligent, respectable, desitjable, complaent, servicial, que no contradiu al que li diuen, etc. I quant al seu físic, ha de ser una dona guapa, prima, amb un cos perfecte, etc.
Desgraciadament, aquesta imatge de la dona ideal ha impactat sobre nombroses dones que ara no se senten satisfetes amb el seu cos ja que accepten la imatge que els mostren els mitjans de comunicació i intenten imitar-la. I és tanta la importància que li donen a aconseguir la imatge de la dona ideal que patixen una preocupant minva de la seua autoestima quan veuen les grans diferències entre elles i la imatge suposadament ideal de la dona. Esta insatisfacció pot portar a produir trastorns alimentaris causats per diferents factors com són els factors biològics, psicològics, familiars, i socials, alguns dels quals es combinen arribant a provocar l'anorèxia, la bulímia, etc.
Alguns hòmens, que no tots, admeten la imatge de la dona que mostra la televisió, creant les seues expectatives sobre com ha de ser la dona ideal, les quals provoquen la sensació d'engany que patixen en veure que les dones dels anuncis no són com les de la vida real. Per açò, alguns hòmens fan comentaris positius cap a les dones més pròximes a l'ideal i negatius a les més allunyades infonent així indirectament el seu ideal de la dona perfecta obtingut pels mitjans de comunicació. Esta patètica situació pot arribar a acréixer el masclisme en els hòmens que veuran la dona com un objecte de manera que en fomenten la poca valoració.
D'altra banda, els xiquets també es veuen influenciats per la imatge que es dóna de la dona en els anuncis publicitaris. Les xiquetes se sentiran en la necessitat d'aconseguir el model ideal de la dona perfecta que ens imposa la televisió, i d'altra banda, els xiquets prendran una imatge errònia de la realitat en un període crític de la seua vida, ja que és en la seua infància quan es consolida la seua personalitat, si els pares no els ensenyen a diferenciar la falsedat de la veritat que ens mostra la televisió.
Per tot açò, la dona ha de ser forta, i segura de si mateixa, rebel·lant-se contra estos estereotips sense permetre que els mitjans de comunicació disminuïsquen la seua autoestima, estant satisfeta del que és i sense experimentar la necessitat de complir els ideals d'una dona falsament perfecta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario