Masclisme i feminisme

Laura López i Rincón

Una idea que està a l'orde del dia en tot el món

Un dels trets més antics de l'home és el ser masclista, la qual, ha sigut suportada per les dones fins als nostres dies. A pesar de com ens creiem d'evolucionats, encara en la nostra societat hi ha accions masclistes en el treball, la religió i la societat en general.

Les dones van començar a reaccionar l'any 1970, any de la Revolució Feminista, amb la qual cosa van aconseguir alguns dels drets més importants, no acabant per això el masclisme en la nostra societat però si reduint-se en gran nombre.

L'any 1975 va ser declarat com a any de la dona i cada deu anys açò se celebra unint a centenars de dones que intenten millorar el seu estatus social amb una convenció mundial.

Les persones feministes són les persones partidàries del feminisme, és a dir, les persones que estan a favor d'un moviment a favor de la igualtat de drets i oportunitats entre hòmens i dones. El feminisme nega la “inevitabilidad” de la superioritat masculina tant en l'àmbit professional com en el personal, afirmant que esta dominació masculina sobre la dóna sorgix no d'una superioritat física o intel·lectual, sinó d'una àmplia gamma d'estereotips relatius al sexe, i el masclisme és la discriminació a la dona adoptada pels hòmens, i que de vegades recorren al maltractament. El maltractament és tota violència, que en l'àmbit familiar es materialitza en agressions físiques, com a colps, contusions o lesions, o bé, en agressions verbals com a insults, amenaces, humiliacions...

Suposen un atemptat a la dignitat de la persona i un menyscabament de béns protegits legalment: integritat física, honor, llibertat i seguretat personal o llibertat sexual.

Jo crec que tots hem de tindre els mateixos drets respecte al treball, perquè cadascú és amo de triar la carrera que vol estudiar per a exercir el seu treball, però la societat a vegades discrimina les dones i hòmens per voler exercir treballs que normalment són exercits pel sexe oposat. Ningú ens pot jutjar perquè ens agrade un treball.

Ser ama de casa és un treball que solen exercir les dones i no cobren per això, més que treball és una obligació on haurien de participar tots els membres de la casa i repartir-se les tasques. Però els hòmens en les tasques de casa no solen fer res, i li deixen tot el treball a la dona, i com és quelcom que s'ha de fer, la dona no té més remei que fer-ho, la majoria de vegades ensenyen a les seues filles a fer les tasques de casa perquè ajuden, però per què els fills no realitzen eixes tasques? El fill sol prendre l'exemple del pare, i si el pare no fa res, el fill acaba imitant-lo.