Un grau d'esclavitud?

Natalia Pascual García

Què passaria si la teua mare o esposa s'absentara durant dues setmanes de la teua casa? Per a aquells als qui el fet no li afectaria molt en el seu dia a dia material, pot paréixer-los una qüestió sense sentit (persones que afortunadament comparteixen les feines entre tota la família i no tenen uns costums arcaics arrelats). No he preguntat què passaria si el que s'absentara fóra el marit, perquè lamentablement els homes no fan un gran percentatge de les feines domèstiques i per tant realment no resultarien imprescindibles al funcionament diari d'una casa. Per als qui la pregunta els ha fet imaginar-se sense roba neta, menjant entrepans dia sí i dia també, amb la casa totalment embolicada i demés desastres no agradables a la vista, li comunique que està practicant un costum masclista sobre la seua mare o esposa, o el que és el mateix, està denigrant-la en considerar-la com un servici de neteja propi.

Aquesta dona realitza les feines de casa com una obligació, i açò és perquè el costum d'abans s'ha instal·lat als nostres temps. Aquells temps en el qual la dona només s'encarregava de la criança dels fills i de mantenir la casa impol·luta. És increïble com tot ha evolucionat tan ràpidament a les nostres vides (mitjans de comunicació, cultura…) i aquest aspecte tan important s'ha mantingut inexpugnable. Abans la tasca de la dona a la casa estava “argumentada” perquè el marit era el que treballava fora i era el que li tocava a l' esposa (encara que açò no disculpava que l'home no fera res a la casa). Però al segle XXI, com és possible que en una parella on treballen tant l'home com la dona, siga només aquesta la que ho fa tot a la casa? La que ha de fer el menjar ràpidament en arribar a casa o deixar-se'l preparat abans d'anar-se'n perquè si no, no menja ningú a migdia, o la que arriba del treball i aleshores comença a posar rentadores, a rentar el pis, netejar les habitacions… I si no ho fa, aleshores creixeran boles de pelusses per tot arreu, perquè ningú a la casa es dignarà arreplegar res. Aquesta situació és injusta, i qualsevol persona ho sap.

Les feines de la llar podria dir-se que són quasi infinites i més encara si tan sols les fa una persona. Si el treball es repartira entre tots els membres de la família, la feina seria menys pesada. Amb aquest repartiment equitatiu per fi s'hauria derrocat el gran mur que separa a la dona dels estereotipus masclistes que l'acompanyen des de sempre. Però el més important seria el temps que recuperaria aquesta dona per a disfrutar de veritat del seu temps lliurement.