No sóc una “Barbie”; i qué?

Silvia Hita Puga

Tots creiem, o millor pensem que la dona ideal és prima, jove i perfecta. On està aquella dona imperfecta però amb les seues virtuts que creue que el seu món està a la volta del cantó? I sí, m'estic referint a aquestes dones que ho deixaríen tot per ser popular.

Per què nosaltres, que no tenim res que amagar, acabem creient que el nostre cos és rebutjable, per què? Pel simple fet de no cabre en una talla 36. On tenim el nostre orgull, senyores i senyors? I els xics? Ells s'ho perden, ja que, els seus ulls se'n van darrera de la rossa “explosiva” que cau rendida als seus peus. On estem nosaltres? Amagades a les nostres cases fent ulls cecs a la realitat, perquè el teu xic ideal se n'ha anat amb la “Barbie explosiva”, i què?

Traurem la nostra valentia i farem una crida perquè les dones grosses també existim.

Tinguem l`esperança que la societat canvie de prototip de dona. Xiques: aviat serem les protagonistes. Jo per la meua part estic satisfeta i segura de què arribarà el nostre moment de glòria.