2 poemes

Míriam Fortea Felipe

Maria Merçé Marçal

Aquest poema representa molt a les dones feministes, el que vol dir és que per ser dones no tenen que fer tota la feïna de la casa. I aquestes coses que apareixen com per exemple: “escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d´espart…” són una sèrie d’enumeracions que l´autora fa per a dir les coses amb què la societat les relaciona, és a dir, sobre tot amb tot allò el que té a veure amb netejar la casa.

Drap de la pols

Drap de la pols, escombra , espolsadors,
Plomall, raspall, fregall d´espart, camussa,
Sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
I sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja , pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.


Aquest altre poema parla sobre la mort d’una dona, que per desgràcia és molt comuna hui en dia. Aquest poema m’ha agradat molt. L’he trobat en relatsencatala.com.

Segrestrada

El meu jo, envaït per la por.
La meva ànima morta sobre una pedra.
Se m'endú la foscor.

La sort fuig de mi.
La ruina m'acorra-la.
Sento que mai podré sortir d'aquí.

Llençada a la cambra fosca,
llençada a la desgràcia fosca
Que algú vingui i acabi amb aquest patir.

Mentre dormo acabada pel dolor
un petit revolt m'exalta.
Obro els ulls, i desitjaria no haver-ho dit.
No volia morir. Vull quedar-me presa si fa falta.

Però ja és massa tard.
Un individuu mirant-me fixament,
apreta el gatell.
I deixo el món dels vius, morint lentament.