Lluita de la dona

Rubén Candela Ruiz

El llenguatge és el primer que fa distincions, emprant una paraula distinta que divideix el ser humà en dos: home i dona. Llavors, no veig estrany això de què haja discriminació entre home i dona, quan el mateix llenguatge discrimina. Durant molts anys s’ha considerat la dona com un ésser inferior a l’home, condemnada a servir-lo, cuinar i mantindre els fills, però allò pitjor de tot no és això, el pitjor és que s’ha permès, i s’està permetent ja fa molts segles. Avui en dia, les dones lluiten per la igualtat, per arribar on és l’home, per ser igual que ells, per tindre allò que es mereixen, però això no és fàcil, hi ha molt de retrògrad solt, molt empresari masclista que pel mateix servei paga menys a les dones, i damunt han de suportar l’acaçament dels companys en el treball. El 9,9 % de les dones treballadores es sent acosada en el treball i tot per un sou inferior als del altres companys barons.

En els països veïns a aquest, la dona està considerada igual que l’home, perquè ací és distint? Vam més endarrerits que ells? O ens costa reconéixer que la dona està igual de capacitada que nosaltres per a fer les mateixes feines? Els homes, hem de saber que la dona és una part important de la societat, jo diria que més que l’home i tot, elles són les que donen a llum els fills, sense elles seria el fi de la raça humana, no creieu que mereixen almenys el mateix tracte que nosaltres? Darrerament les coses estan canviant, ja la dona no és considerada tan inferior a l’home com ho era fa segles o fa décades, tants anys de lluita i d’esforç estan donant els seus fruits, i si seguim així, dins d’uns anys la dona tindrà el paper que es mereix en aquesta societat injusta. Abans la societat era masclista, podríem dir que les dones, en l’antiguitat, eren masclistes, que elles reconeixien la cuina com el seu territori, reconeixien les feines de la llar com seves, i que per això avui la dona té tants problemes per ser reconeguda com igual, perquè les dones d’abans no van fer res per canviar aquesta manera de pensar. Però en l’actualitat esta manera de pensar està canviant, la majoria de les dones són feministes i molts homes també, és un pas molt important per canviar aquesta societat.

En conclusió, jo crec que les dones mereixen com a mínim el mateix que els homes, i es mereixen ser reconegudes per la societat com a persones igualment capacitades però a qualsevol feina, i que gràcies a què avui en dia la dona està lluitant per allò que és seu, arribarà a tindre un lloc en la societat, el mateix que l’home. Tots tenim l’obligació de contribuir en aquest canvi, ja siga altruistament o per agrair d’alguna mena tot el que la nostra mare ha fet per nosaltres, i a la qual estimem tant.